Rera Las Passes de Dragut

...En 24 de Mayo de 1550, Dragut, con 27 bajeles, llegó a nuestras playas, desembarcando sus gentes en las de Sant Joan cuyos moradores se refugiaron en las torres aunque no en la presteza necesaria para evitar que trece de ellos fueran cautivados. Murió el Bayle don Pedro Bendicho, al acudir en socorro de nuestros campesinos..."

Crónica de la Muy Ilustre, Noble y Leal Ciudad de Alicante de D. V. Bendicho (1640). Cap. XIII, pàg 187.

Durant el segle XVI les incursions de corsaris barbarescs a les costes mediterrànies comencen a fer-se freqüents. L’aleshores fèrtil horta d’Alacant no es va salvar dels atacs. Les dades sobre poblament a l’horta durant el segle XVI ens mostren una important densitat tant concentrada en les aldees com disperses per diferents partides rurals. La seva proximitat a la costa, la riquesa econòmica de la zona i les facilitats que el litoral oferia als corsaris per atacar, va ocasionar que fos un espai repetidament saquejat. Entre les incursions més destacades hem trobat: la succeïda el 17 de març de 1540 durant la romeria a la Santa Faç amb l’objectiu de capturar presoners. I el més sanguinari el portà a terme el temible pirata Dragut el 24 de maig de 1550 quan atacà la vila de Sant Joan saquejant el poble i capturant 13 persones.

Però no fou aquesta l’única vegada que la Condomina va veure passar pels seus camins i finques als pirates barbarescs. En el segle XVI les incursions barberesques es van accentuar molt greument en tot el mediterrani ibèric i sud europeu . La nostra comarca no fou una excepció. Els pirates barbarescs, després de desembarcar en el Cap d’Horta o en les platges, saquejaven els habitatges dels llauradors i les poblacions properes a la mar, fent presoners homes, dones i joves, els quals eren venuts en els mercats d’esclaus del nord d’Àfrica o eren encadenats en el fons de les galeres com a remers, encara que en el millor dels casos sempre cabia la possibilitat que fossin alliberats previ pagament d’un substanciós rescat. Destaquen els autors santjoaners Don Manuel Sánchez Buades i Don Federico Sala Seva en el “Resumen Històric de la Villa de Sant Joan“ (1978), diverses dates en què es van produir fets d’aquest tipus. El 1550 Dragut, pirata turc, amb 27 vaixells desembarcava en aigües de Sant Joan d’Alacant, després es va dirigir cap al Mascarat i va atacar Benissa, continuant cap a Cullera que fou saquejada obtenint un quantiós botí. La situació va prendre un caire de desesperació i es van adoptar les primeres mesures.

La que vull destacar la del 24 de maig de 1550, en la qual va desembarcar a la platja un fort contingent de 27 naus entre galeres turqueses i vaixells, encapçalats pel cèlebre i temible corsari Dragut, i després d’arrasar quant van trobar al seu pas van arribar al lloc de Sant Joan (Alacant) saquejant a plaer el poble, i després de capturar tretze presoners van tornar fugint a les seves naus perseguits pels veïns de Mutxamel reagrupats amb veïns de Sant Joan i les forces d’Alacant. I dia 25 ataca la vila de Cullera (València) i cinc dies després... el 31 de maig a Pollença desembarcant al Caló i...

El 25 de maig de 1550 el temible corsari turc, Turgut-Reis -conegut popularment com a Dragut, lloctinent major de Barba-Roja- va assaltar la vila de Cullera, en terres valencianes, just cinc dies abans d’atacar la vila de Pollença. Aquest assalt va causar una gran commoció en tot el Regne de València. L’assalt, efectuat quan entrava el dia, va agafar desprevinguts als cullerans i Dragut va obtenir un important botí tant de bens materials com de presoners. Aviat arribaren reforços per socórrer Cullera, però els corsaris utilitzaren els hostatges fets durant el saqueig per a demanar rescat i incrementar el botí amb el pagament dels rescats.

Aquest succés històric va causar una gran commoció en la Cullera de l’època i la vila quedà gairebé despoblada durant dècades. Davant el perill de nous atacs es va iniciar la construcció de noves fortificacions que tornaren a la ciutat la seguretat i la vida quotidiana. En la cova, en la qual, segons la llegenda, es va produir l’intercanvi de presoners entre els corsaris moros i els cristians, actualment s’hi pot trobar un interessant museu sobre la pirateria a la Mediterrània del segle XVI.

L’assalt a Cullera del pirata Dragut és el centre argumental d’un recorregut que s’inicia amb un diorama que il×lustra la vila reial de Cullera el 1550; el context socio-polític de la Mediterrània i la vida quotidiana del seus habitants; la pirateria i el cors, per donar pas finalment a l’última sala als avanços de la navegació de l’època.

Diversos elements configuren la Cova-Dragut com una exposició única en el seu gènere. Es pot contemplar instruments nàutics del segle XVI, inventats gràcies als avanços de l’astronomia. També suposa una important innovació en la tècnica militar la incorporació generalitzada de l’artilleria. Un dels elements més cridaners és la reproducció a escala natural d’un bergantí, galera corsària d’assalt molt ràpida i de gran eficàcia semblant a les que va portar Dragut en el seu atac a Cullera i Pollença sis dies després. En ambdós casos, està documentat històricament que foren 27 les naus enemigues que arribaren primer a les costes cullerines i després a les pollencines. Però també s’exposen molt més elements: mapes, documents històrics, vestits, banderes o monedes; entre d’altres. A Cullera es presenta una nova proposta en què la Cova es converteix exclusivament en museu, per la qual cosa s’ha realitzat un intens esforç d’investigació, així com de recopilació de dades i objectes històrics.

Tant de bo a la nostra estimada Pollença s’hi fes qualque cosa similar, exposició, museu, etc. que ajudàs a recordar temps passats i gestes glorioses com la que succeí el 31 de maig de 1550, just sis dies després de l’atac corsari que hem tractat en aquest article.

Josep A. Cifre Vicens “Paparrí”

La figura del corsari Dragut té un interès històric per a la vila de Pollença i, en els últims anys, s’ha intentat divulgar la seva vida amb la sèrie Rera les passes de Dragut, que s’han publicat en els especials de la Patrona de PUNT INFORMATIU. Enguany, seguint la mateixa tònica, reproduïm la conferència que impartí el 19 de juny de 2005, a la població de Girolata (Còrsega), Antoine-Marie Graziani i a partir de la qual va desgranar una de les batalles en què Dragut fou apressat i la primera derrota de l’armada turca dins la Mediterrània després de molts d’anys de domini absolut. Vet-la aquí:

“Podria començar per parlar de Girolata des del principi, però és important primer parlar una mica dels turcs en el Mediterrani. En primer lloc, vull dir que es tergiversa un poc la paraula “turc”. Quan es parla de turc, es parla d’otomà, es fa referència a una població que ve del centre d’Àsia i que progressivament creua l’est del Mediterrani fins a topar amb les potències de l’època, que eren les grans potències marítimes vinculades als Estats italians i a Espanya. Aquesta guerra a causa de l’embranzida turca, en el Mediterrani, va enfrontar les illes i, en especial, la de Còrsega, que va estar en la primera línia.

Aquests turcs arriben d’Anatòlia, on es troba avui Turquia, i van agafar en dues direccions: cap el Mediterrani oriental ocupant Egipte, Síria i, en un segon moment, les illes intermèdies com Rodes (1522). I, cap a l’altre sentit, s’adrecen cap el centre d’Europa, vers el que actualment és l’ex-Iugoslàvia, però també continuen combatent cap a dues ciutats importants: Viena i Budapest. En realitat, però, els turcs no eren mariners, sinó homes de terra endins i, per això, va ser necessari que trobassin mariners per a anar pels mars. Els primers foren els grecs, ja que Grècia havia estat ocupada pels turcs, i aquests van a ajudar-los a organitzar la seva pirateria. Això els va conferir un estatut particular: per exemple, quan els venecians capturaven un buc, el vaixell era revenut als turcs, però es penjava als grecs per a fer-los pagar el seu paper en l’aprenentatge de la navegació.


En aquesta guerra marítima, els turcs esdevenen molt potents, sobretot a partir de la presa de Rodes el 1522. Des d’aleshores, hi ha un forrellat que s’obre, el del Mediterrani del Sud, ja que progressivament van ocupant ciutat a ciutat totes les d’aquest litoral amb un enemic: Espanya. La guerra que s’estén, enfronta els espanyols amb un enemic anomenat “turc”, que sovint, però, no són més que uns aliats dels turcs. És en aquesta guerra que s’emmarca Barba-rossa que es tornarà Gran Bey, és a dir, almirall del gran turc. Còrsega estava poc interessada per la guerra en el Mediterrani oriental, però vist que en aquest segon període de l’enfrontament va veure arribar turcs, encarnats en aquest cas pels libis, tunecins o algerians. És entre aquests inquilins de nacions satèl•lit que van traslladar-s’hi personatges com el famós Dragut, el veritable nom del qual era Turgud i que procedia d’Anatòlia. Un altre element important de la història són les aliances amb França. En efecte, Francesc I, a partir de 1536, per prendre a l’emperador Carles V a contrapeu, s’alia amb Soleiman el Magnífic; com a conseqüència, els bucs turcs podran hivernar en els ports de les costes franceses, i tindrà Marsella i Toulon com a base de la flota turca.

Al davant l’emperador Carles V amb els seus aliats a Itàlia, amb els seus dos ports importants Gènova i Nàpols i com el digué Caterina de Médici “el gran genet del Mediterrani”: Còrsega. Vet aquí el panorama: un gran imperi, l’espanyol; al Sud l’imperi turc i al mig França amb les seves illes que sofriran la part més considerable de la pressió. Per a Còrsega, la primera arribada “de turcs” se situa cap a 1506-1507, amb l’atac de vaixells que naveguen per l’única zona, llavors freqüentada, la situada entre el Cap Cors i les costes italianes. Durant els vint anys següents, hi ha un increment amb la presència de turcs al voltant de la Còrsega fins a arribar al 1529 a una declaració del governador genovès que reconeix el poder dels turcs a Còrsega: es va passar a una cultura de razzia. Petites embarcacions molt ràpides navegant a la vela i a rem, se dediquen al saqueig de les tres illes: Sardenya, Sicília i Còrsega, on sembren el terror. El món “cristià” busca una resposta a aquests atacs i somnia amb una gran aliança entre Espanya i Venècia que només es farà molt esporàdicament: el 1538 després de la derrota de Prevese, en què els venecians estaven furiosos, per mor de les grans pèrdues i es retiren de l’aliança.
Andrea Doria, l’almirall genovès, decideix aleshores dividir la seva flota en quatre llocs del Mediterrani esperant no haver d’enfrontar-se mai al conjunt de la flota turca. En aquesta època, es dedica més aviat a atacs de corsaris i de pirates. Entre aquests pirates, n’hi ha un que puja en força: Dragut/Turgud. Aquest fa pillatge a Còrsega des dels anys 1520 de manera sistemàtica. Quan fa prendre Girolata, acabava d’arruïnar el poble de Lumio i la petita illa al nord de Còrsega, Capraïe. En tornar a sortir, es creua amb una de les quatre flotes genoveses situada al Mediterrani, la del successor de Doria, Zanetino Doria, que emprèn la caça amb un o dos dies de desfasament. La flota de Dragut està integrada per dotze o tretze bucs, fustes, de les petites i ràpides, però també de dues galeres preses a la batalla de Prevese i que eren per al transport del botí. El problema del galeres és que són necessaris remers que s’han d’aturar cada cinc dies per a obtenir aigua. A Zanetino Doria, aquesta obligació li dóna una idea del lloc on Dragut haurà de recalar: en algun lloc de la costa occidental de Còrsega, però sense saber exactament on.
Doria divideix la seva flota en dues, una part passa a l’ampli i un altre es presenta amb quatre bucs a l’entrada de la Badia de Girolata. Dragut amb els seus dotze bucs, veient una flota tan escassa es cregué superior en nombre i atacà. Però, l’altra part de la flota arribà i agafà Dragut en una nasa. Els genovesos dispararen una canonada a una galera i el primer vaixell tocat és el de Dragut, el valor del qual és innegable, però també ho és que havia pres riscos molt grans. Dragut és capturat. La resta de la flota turca intenta refugiar-se a Girolata, però és esperada per la població autòctona que els espera dempeus i ferma. Al poble tallen orelles i nassos als corsaris capturats, proves de les captures i fan presos a caps importants dels turcs, inclòs Dragut. Després els porten cap al port de Genes. I com a contrapès d’un fracàs, la batalla del Prevese, una victòria: Girolata que es torna famosa i apareix en tots els documents com la primera victòria sobre els turcs. Dragut es traslladat a Gènova, on és lliurat a Andrea Doria, però aquest el va revendre als turcs. Conseqüència d’aquest fet fou que Dragut tornà assaltar Còrsega el 1545; Sartène, 1550, i també intentà enxampar Ajaccio, i és ell qui tornarà altre cop amb la flota francesa en la famosa operació de 1553, en les guerres que es diuen francoturques.

L’operació de Girolata és una operació que acabà bé: captura de dotze bucs, recuperació de dues galeres i sobretot es posa de manifest a l’opinió pública que els turcs no eren invencibles. En fi, això és la propaganda, ja que en realitat la batalla havia estat molt petita. A partir de 1543 les coses evolucionen: la flota turca hivernar en Toulon i, davant aquesta amenaça imponent, els genovesos es decideixen a crear una defensa estàtica, és a dir, decideixen construir fortificacions i torres. Fins aleshores, es tenien un sistema d’avisos, un sistema de foc bastant simple: per a dos vaixells es posen dos focs. Un dia de 1553 arriben 80 bucs a Còrsega i sembla cremar, l’efecte de nit de tots aquests focs encesos per la costa havia de ser bastant impressionant. A partir de 1543 hi ha un canvi, amb la construcció de les torres és necessari trobar diners per finançar aquestes construccions. L’Oficina de Sant Jordi que s’ocupa llavors a Còrsega té una solució, una proposta cap a les grans famílies genoveses: em donen un terreny, una concessió i com contrapartida construeixen una torre i revaloritzen les hectàrees. I com element suplementari per animar les grans famílies se’ls dóna un títol nobiliari. A continuació, els genovesos rics poden fundar, explotacions agrícoles en els terrenys que no són reclamats per ningú: Girolata, Porto, el Pla oriental, el Agriates, Figari, la regió de Porto Vecchio, etc. i aquestes regions van a refundar-se gràcies als genovesos que són els grans capitalistes de l’època, fins i tot a moltes ciutats italianes envien centenars d’habitants per a crear colònies agrícoles com Port Vecchio. Tot això per crear una defensa de primera línia. Però els candidats per poblar aquestes zones no són molt nombrosos i quan no hi ha construcció el desenvolupament de les terres no es du a terme. El sistema va fracassar i Gènova reaccionà enviant un enginyer in situ que decidí les construccions imposant el seu finançament a les poblacions locals.”
Josep Àngel Cifre “Paparri”

Venien de tot arreu. Fa més de 400 anys, els pirates turcs i barbarescos eren el terror del Mediterrani. Tenien els seus ports de refugi a la costa de Barberia, a l’actual Algèria. Aquesta terra era l’amagatall ideal on anaven a parar tots els desclassats del mar i els renegats de la societat. Com que venien del nord de l’Àfrica, la gent es pensava que tots els pirates eren moros, tant si eren morenos, com rossos, blancs o negres. Però, en realitat, entre els pirates barbarescs hi havia de tot: algerians, sards, croats, calabresos, venecians, hongaresos, albanesos... també molts de catalans i qualque mallorquí. Tots els proscrits d’Europa se sentien segurs sota la bandera pirata de la mitja lluna. Des dels seus caus de Barbaria els pirates barbarescs organitzaven ràtzies contra els regnes cristians del Nord del Mediterrani... I un dia de tants van arribar al Maresme.

Però l’atac piràtic més famós del Maresme va ser el de l'almirall turc Dragut contra Pineda, a l’any 1545. Els pirates van arribar a bord d’onze galeres i, un cop desembarcats, van devastar la vila, van saquejar l’església, i es van endur 70 vilatans com a esclaus, a més de matar-ne uns quants. Per defensar-se d’aquests atacs, es van construir torres de guaita al llarg de la costa, des de les quals es donava la veu d’alarma en veure aparèixer qualsevol embarcació sospitosa. I al crit de "Via fora, moros a la costa!", la gent fugia esperitada a amagar-se. L'església parroquial és esmentada per primer cop l'any 1079, en l'acta de consagració feta pel bisbe de Girona Berenguer Guifré de Cerdanya. De la primitiva església no en queda res. La nau central és del segle XVI i les laterals i el campanar vuitavat del segle XVIII. La façana barroca té un esgrafiat romboidal. Un dels elements més interessants és una inscripció en català a la llinda de la portalada que recorda el terrible atac del corsari turc Dragut i diu :

"A 1 d'agost de MDXLV a punta d'alba XI galiotes de turcs posaren la gent en la plage; cremaren les portes de l'església i moltes cases o mataren a cativaren LXX ànimes pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren embarcar. Per amparo dels poblats s'és fortificada esta església de Pineda".


La història de la pirateria al Maresme es barreja sovint amb la llegenda... Llegendes que parlen de pirates àrabs enamorats de noies cristianes i d’intents de segrest, com el que va donar origen al poble del Masnou. Diuen que pirates musulmans van voler raptar una fadrina molt guapa de Teià, de nom Maria Estany. I que un cop vençuts els pirates, la noia es va casar de seguida per evitar nous intents de segrest i se’n va anar a viure a un "mas nou". I com diuen en una altra banda del Mediterrani, "si non en vero, e ben trovato”.
Pep A. Cifre “Paparri”

El passat mes de febrer dues famílies pollencines, durant la setmana blanca escolar, decidiríem anar de viatge a l'illa de Djerba (Tuníssia). Arribats a l'illa ens instal·làrem en un dels seus hotels, concretament al poble de Midoun, a 4 kilòmetres de la capital Houmt-Souk. Entre les moltes coses que destaquen d'aquesta illa del mediterrani hi ha el seu imponent castell, de nom Bordj Ghazi Mustapha , també conegut com "El Kébir" que vol dir el Gran. No val a dir que és el monument més prestigiós de l'Illa. I evidentment, fou el que més ens va impressionar a nosaltres, tan per la seva magnificència com per la història que l'ha fet arribar fins avui en dia. Precisament fou aquest passat el que ens va captivar més, un passat marcat per la figura de Dragut. Ja des del 1551 hi actuava com una mena de governador, quan l'illa fou transformada en una plaça fortificada. El 1560, cinc anys després que passés per Pollença, el castell va ser ocupat pels espanyols de Felip II, que havia enviat una expedició marítima per derrotar el ja famós corsari. Però només pogueren ocupar el castell, els turcs comandats per Dragut, que actuava com una mena de governador de l'illa sota les ordres del Soldà, posaren setge als cristians, que finalment varen capitular a causa de les grans baixes que sofriren.

La fortalesa tornà als musulmans. Des de llavors, el “nostre” corsari, va emprendre la gran tasca de renovació de “El Kébir”, fins i tot hi va fer construir una Mesquita. Els treballs varen ser conclosos el 1567 i una estela de marbre que relata aquells memorables esdeveniments, s’alça en honor de Dragut. Però realment ens impressionava era que bona part d’aquell monument que contemplàvem, era obra del mateix home que havia volgut anorrear Pollença. Sí aquelles pedres que podíem tocar, aquell trespol que ens aguantava, tota aquella bellesa, la podíem reviure, sobretot, perquè en Dragut havia estat allà molt abans que nosaltres. I, qui sap, perquè els nostres avantpassats el varen derrotar a Pollença. Férem una darrera ullada, sabíem que per ventura mai més tornaríem, però el Gran Castell continuaria allà pels segles dels segles, com el record del terrible corsari.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Gener 2009					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• L'atac a Sant Joan - Alacant-
• L’ATAC DE DRAGUT A CULLERA
• EL PIRATA DRAGUT - Conferència que impartí el 19 de juny de 2005, a la població de Girolata (Còrsega), Antoine-Marie Graziani
• PINEDA
• Viatge a Djerba - Tunissia
• L'atac d'en Dragut a Pollença
• El temible Dragut

• General [7]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom